Jusèp Boya: “Iniciatives com la candidatura Priorat-Montsant-Siurana no només tenen repercussió a escala local, tot i que sorgeixen del territori, sinó que repercuteixen en benefici de tot Catalunya i són exemple de projectes reeixits. Són projectes de pa

Jusèp Boya és director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. És l’interlocutor de la Generalitat amb el govern de l’Estat en temes de Patrimoni Mundial i serà l’encarregat de defensar la candidatura Priorat-Montsant-Siurana al Consejo del Patrimonio Histórico. Amb Jusèp Boya conversem sobre com percep la candidatura del Priorat a Patrimoni de la UNESCO, quins són els motius que fan el seu paisatge cultural mereixedor d’aquesta distinció i quins reptes planteja el projecte. 

Com percep la Candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni de la UNESCO?

És una candidatura de paisatge cultural única a Catalunya centrada en un territori que ha sofert grans canvis en les darreres dècades. Ha passat de ser una comarca deprimida, sense un futur massa prometedor, a una comarca amb molt futur, que ha experimentat una transformació de 180º. I aquesta transformació s’ha realitzat, i això cal subratllar-ho, amb total respecte pel llegat rebut i per l’entorn.

D’aquí que la candidatura opti a ser inscrita com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, un fet impensable ara fa només 30 anys. Convé subratllar l’esforç, un treball ben fet i orientat i l’estima per la terra com a factors per tenir-ho a l’abast.

Quins elements posaria de relleu?

Es tracta d’un paisatge que acobla amb precisió els límits geogràfics, històrics, simbòlics i identitaris de la població que hi viu i hi conrea la terra. Constitueix un mosaic que amb poc més de 500 km2 permet fer la lectura de més de 13.000 anys d’ocupació humana. Algunes de les representacions artístiques prehistòriques així ho demostren, com les de l’abric de Gallicant a Cornudella de Montsant, que pertanyen al conjunt de l’Art rupestre de la conca mediterrània de la península Ibèrica, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998.

Pel que fa a la confecció de la candidatura, convé destacar, sobretot, la participació de tota la gent del Priorat i la gran feina feta per l’entitat que ho encapçala: Prioritat, model d’exigència, qualitat i professionalitat feta amb entusiasme. Per fer una cosa cal creure en ella i aquest és el cas d’aquesta candidatura.

Quina singularitat té el Patrimoni de la comarca del Priorat?

El paisatge cultural de Priorat-Montsant-Siurana representa i explica el mosaic agrícola mediterrani, exemple excepcional de biodiversitat, de combinació dels diferents cultius, d’aprofitament selectiu i específic de cada pam de terra, d’acord amb les condicions climàtiques, orogràfiques, edàfiques, etc. I a més, representa el paisatge agrícola de les terres interiors i accidentades del mediterrani. La de les terres que donen justament nom a aquest singular mar Mediterrani, el mar enmig de les terres.

Aquest paisatge cultural il·lustra a la perfecció la interacció entre l’home, la natura i l’evolució del paisatge i la societat agrícola a la Mediterrània. El resultat és un paisatge cultural excepcional que sintetitza i explica la història d’aquesta relació.

Per exemple?

Els habitants s’han adaptat a la topografia complexa i difícil del terreny i han transformat l’espai, organitzant l’ocupació del territori i explotant de forma continuada els seus recursos al llarg dels temps.

Existeix no només una realitat física tangible sinó també un ric patrimoni immaterial específic amb les seves llegendes i devocions que determinen l’espiritualitat i el corpus simbòlic dels seus pobladors.

Des del punt de vista patrimonial, el Priorat és una comarca molt rica. Destaquen alguns dels seus principals monuments: la cartoixa d’Escaladei, que ha donat nom a la comarca; el conjunt històric de Siurana amb la seva església en el seu bell emplaçament natural; el castell i la muralla de Falset; les mines de plom de Bellmunt de Priorat; l’església de Sant Jaume a Ulldemolins, etc. A més, tal i com ja s’ha esmentat, s’hi localitza l’abric de Gallicant, a Cornudella de Montsant. 

Com es relaciona el patrimoni amb la vida de les persones que viuen en un territori?

El Priorat constitueix un laboratori per abordar amb nous plantejaments els reptes de futur que tenen que afrontar els territoris de la muntanya agrària mediterrània i els seus habitants, en relació amb temes tant importants com són el paisatge, la sostenibilitat, el patrimoni cultural, tant material com immaterial, i el manteniment del desenvolupament i del progrés.

Un territori que demostra que hi ha un futur digne i sostenible per a l’agricultura de petita escala en un medi natural poc favorable on s’harmonitza la tradició amb la innovació s’assegura el relleu generacional que dignifica l’activitat i el treball de pagès. A més, la potencia amb un tipus de turisme vinculat al coneixement i exploració del paisatge i del conreu agrari. L’enoturisme, sobretot, hi té un paper rellevant, ja que ha dignificat la qualitat d’uns vins reconeguts internacionalment.

Quins reptes entén que planteja la candidatura i, si fos el cas, la declaració de Patrimoni Mundial de la UNESCO?

El repte que cal encarar és orientar la gestió per mantenir i millorar les condicions socials, culturals i econòmiques dels habitants de la comarca, tot mentre es preserva el medi i l’equilibri entre l’ús del territori i la salvaguarda de l’autenticitat i la integritat. Són qüestions essencials per a ser considerat (i inscrit) Patrimoni Mundial. A això hi ajuda molt que ja existeixi des del 2012 una Carta del Paisatge del Priorat sobre la quasi totalitat de la comarca.

Quina és la implicació del Govern i del seu Departament?

El Departament de Cultura va acollir des del primer moment aquesta proposta que promou l’associació Prioritat i que compta amb el suport de totes les institucions locals i comarcals i els sectors associatius, econòmics i productius del Priorat.

Per això, el Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, que és l’òrgan del Departament de Cultura que valora la idoneïtat de la proposta, la va informar, unànimement, de forma favorable l’any 2013, amb l’objectiu que el Departament la presentés com a candidatura catalana a l’Administració General de l’Estat. Aquesta és la què, en darrera instància, l’ha de sotmetre a la UNESCO. En aquest sentit, cal recordar que ja es va superar una primera fase, com és la inclusió a la Llista Indicativa de la UNESCO l’any 2014.

Ara, continuem treballant perquè finalment entri a formar part de la Llista de Patrimoni Mundial. Tenim previst presentar-la a primers de l’any vinent al Ministerio d’Educación Cultura y Deporte, per tal que el Consejo del Patrimonio Histórico de primavera l’aprovi i, tot seguit, es presenti, per part de l’Estat, la sol·licitud d’inclusió a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Entén que la Candidatura del Priorat és un projecte de país?

Certament és un projecte del país i per al país. Això que ha ben expressat l’Associació Prioritat, en el sentit que la candidatura s’ha convertit en un generador de sinèrgies i sobretot d’enteses, compromisos i esforços compartits. Aquestes iniciatives no només tenen repercussió a escala local, tot i que sorgeixen del territori, sinó que repercuteixen en benefici de tot Catalunya i són exemple de projectes reeixits.

La possible inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i ja ara, l’estar a la Llista Indicativa, els universalitza i, per tant, ens pertanyen a tots els catalans més enllà dels límits estrictes del Priorat. Es pot recordar aquí el que ha succeït amb el romànic de la Vall de Boí i el canvi que ha significat per l’Alta Ribagorça. O més recentment, el que segurament afectarà a les terres pirinenques, la inscripció de les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat de la UNESCO l’any 2015.