Joan Anton Rabella: “Al Priorat, els topònims no solament ens parlen de la fesomia del terreny, sinó sobre com aquesta terra s’ha relacionat històricament amb la gent”
Joan Anton Rabella Ribas és cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat encarregat de l’estudi de la toponímia del Priorat, que s’inclou en el dossier de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana, paisatge agrícola de muntanya mediterrània, a Patrimoni Mundial de la UNESCO.
En relació a l’apartat del dossier de la qual t’has encarregat, què en destacaries?
La relació amb la resta d’apartats: com la toponímia, en el cas del Priorat, travessa tots els àmbits i com reflecteix i ens parla de tots els aspectes del territori, des de la geografia i les activitats humanes fins a l’espiritualitat entesa en un sentit ben ampli.
De manera breu, quines són les principals conclusions a les que has arribat?
En aquest cas, la toponímia dibuixa de manera precisa el paisatge cultural del Priorat, és a dir, que la realitat del territori s’adequa perfectament amb l’objectiu d’aquest projecte. Podríem dir que gairebé no cal argumentar el valor del Priorat com a paisatge cultural perquè és un fet ben palès en la realitat, i un fet que veiem perfectament reflectit en els topònims, que no solament ens parlen de la fesomia del terreny, sinó sobre com aquesta terra s’ha relacionat històricament amb la gent.
Creus que les conclusions a les quals has arribat poden ser punt de partida per a noves investigacions?
Crec que sempre es pot continuar investigant, tant si es baixa a una escala de més detall com si es fan treballs de caràcter monogràfic sobre aspectes concrets, com els noms en l’orografia, les fonts, els camins, etc.
Quines novetats creus que aporta el teu treball?
Resulta difícil aportar grans novetats en l’estudi de la toponímia del Priorat perquè, per sort, comptem amb una bona pila de monografies onomàstiques, de més de la meitat dels municipis de la comarca. Potser l’aspecte més diferent i interessant ha estat poder oferir-ne una visió de conjunt en què es relacionen aspectes que en els treballs específics semblaven restringits, però que en molts casos són comuns i en d’altres, fins i tot complementaris si tenim en compte tot el Priorat.
Amb quins materials has comptat a l’hora d’afrontar el teu àmbit d’estudi?
L’estudi ha partit de tots els reculls d’onomàstica de la comarca i de les bases de dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Uns materials molt importants, però que cal analitzar a partir del coneixement del territori i no des de la distància d’un despatx.
Quines dificultats has trobat o t’ha plantejat el teu àmbit d’estudi?
La dificultat principal és que no hi ha una informació homogènia sobre tot el territori: hi ha termes que compten amb molta feina feta (com Cornudella, amb treballs també específics dels antics termes de Siurana o d’Albarca), i molt ben feta, i d’altres àrees que no han estat estudiades i sobre les quals, a més, resulta més difícil d’obtenir-ne informació.
Quin és el teu vincle amb el Priorat?
Les persones i el territori. Tant la relació amb persones com Roser Vernet, com l’atracció per aquest paisatge, per aquesta terra, que va molt més enllà de l’interès per la seva toponímia.
Després de dur a terme el procés d’investigació i la posterior redacció per al dossier de candidatura, ha canviat en algun sentit la visió que tenies del Priorat?
La veritat és que no. Solament podria dir que la investigació ha confirmat plenament la riquesa, ja intuïda, del Priorat en tots els àmbits que s’analitzen en la candidatura.
La redacció de l'apartat de toponímia s'ha fet gràcies a un conveni de col·laboració entre Prioritat i l'Institut d'Estudis Catalans i l'Institut Cartogràfic de Catalunya.