El dossier de candidatura, fragments per entendre el valor universal

23/01/2018

Aquest mes de gener els impulsors de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani han lliurat a la UNESCO el dossier de la candidatura, el document que exposa i justifica el valor universal i la resta de valors pels quals el nostre paisatge cultural mereix ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial. Cal recordar que la candidatura ha de ser avaluada pels experts de la UNESCO durant tot el 2018, per acabar sent inscrita a la Llista de Patrimoni Mundial, si s’escau, durant el 2019.

En les properes entrades, us convidem a llegir algunes aportacions d’autors diversos a qui vam demanar algun text sobre temàtica específica. Fragments d’aquests articles acompanyen el dossier.

“Esforç, miniatura i diversitat”, de Ramon Folch

El primer d’aquests fragments és “Esforç, miniatura i diversitat”, de Ramon Folch, doctor en biologia i socioecòleg, membre acadèmic d’ecologia vegetal de l’Institut d’Estudis Catalans i exconsultor ambiental de la UNESCO. Folch ens parla de “Priorat i Montsant-Siurana: les dues cares d’un paisatge antic i únic. Un paisatge patrimonial que compendia l’univers cultural mediterrani”.

"Geografies vivibles", de Marina Garcés

Marina Garcés és filòsofa i assagista, professora titular de filosofia a la Universitat de Saragossa. A “Geografies vivibles”, Garcés escriu: Els paisatges no saben de lleis ni de banderes. Saben de la seva gent, de les plantes que hi creixen, de les bestioles qui hi passen, de les poblacions que hi migren, de conreus, de carreteres, de cellers ombrívols, de massa sol i de poca pluja. Els paisatges no pertanyen als senyors, ni als d’abans, amb els seus feus, ni als d’ara, amb les seves accions. Pertanyen a les infàncies, als records, als projectes de vida i de futur, a les olors oblidades, a les idees a mig fer.

"L’infant Pere: el comte de Prades que dirigia la Corona", de Toni Orensanz

La publicació recent d’un llibre sobre l’infant Pere d’Aragó ha permès “redescobrir” aquest personatge que, des del castell de Falset, al segle XIV, va ser fonamental per a la Corona Catalano-Aragonesa i per a l‘expansió de la mineria al territori de l’actual comarca del Priorat.

“Temps de guerra (1936-1939)”, d’Angela Jackson i Albert Sabaté

Durant la primavera de 1938 l’Exèrcit republicà es va assentar en diferents indrets del Priorat. Després de la desfeta del front d’Aragó, els soldats republicans van passar el riu Ebre i es van reagrupar a la comarca. Va ser aquí, al mig del paisatge espectacular del Priorat, on els soldats es van recuperar físicament i psicològicament, i on es va cuinar l’última gran ofensiva republicana: la Batalla de l’Ebre.

“Servituds i avantatges d’un entorn muntanyós”, de Roger Pascual

El caràcter eminentment muntanyós de l’espai Priorat-Montsant-Siurana té un seguit de conseqüències clau per interpretar el paisatge actual. La seva particular ubicació geogràfica en un conca envoltada de serralades ha estat històricament un filtre selectiu que ha marcat l’evolució del territori.