Temps d’avaluació per a la candidatura de Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial

La candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de Ia Unesco afronta aquesta setmana una nova cita avaluadora, que tindrà lloc a París. Serà dissabte vinent, dia 24 de novembre, quan una representació prioratina haurà de respondre a les preguntes i resoldre els dubtes que els puguin plantejar els delegats d’Icomos, l’organització internacional que s’encarrega de revisar les candidatures per delegació de la Unesco. No serà, però, fins a l’estiu de l’any que ve quan se sabrà, definitivament, si Priorat-Montsant-Siurana aconsegueix el reconeixement de la Unesco com a paisatge agrícola de muntanya mediterrània.

Aquest llarg procés va encetar-se a partir del moment que la candidatura Priorat-Montsant-Siurana va ser elevada a la Unesco per part del Ministeri de Cultura del govern espanyol. Icomos du a terme l’avaluació a diversos nivells. D’una banda, hi ha qui llegeix i examina el dossier presentat i, d’una altra banda, hi ha avaluadors que es desplacen fins al territori de la candidatura en qüestió. En el cas de Priorat-Montsant-Siurana, la visita sobre el terreny va tenir lloc fa unes setmanes i va comptar amb una agenda d’allò més atapeïda.

Al llarg dels quatre dies que va durar la visita, l’avaluador va conèixer el territori de Priorat-Montsant-Siurana mitjançant excursions a peu, recorreguts per carretera,  reunions de treball i trobades amb veïns de la comarca. L’objectiu no era tan sols el coneixement “in situ” del bé que aspira a ser reconegut com a Patrimoni Mundial, sinó també qui la impulsa, quin és el compromís que hi ha darrere per part de la societat civil i les institucions, i quin és el Sistema de Gestió que s’ha dissenyat per garantir-ne la seva preservació.

És per això que la primera de les reunions de treball va tenir lloc al Consell Comarcal, amb la presència de representants de les següents institucions: el ministerio de Cultura; els departaments de Cultura, Territori i Agricultura de la Generalitat de Catalunya; la delegació de la Generalitat a Tarragona; l’Observatori del Paisatge de Catalunya; el Consell Comarcal del Priorat; la Diputació de Tarragona; l’associació Prioritat i l’Oficina del Paisatge del Priorat. En aquesta reunió, de la mateixa manera que al llarg de tota l’estada, l’avaluador va mostrar-se interessat en el dia a dia de l’Oficina del Paisatge, qui la integra i quins en són els objectius, les competències i els instruments amb què compta en la seva activitat quotidiana.

En el primer dia al Priorat, també es va visitar el Coll dels Solans, a la Figuera, un mirador que permet comprendre la composició de mosaic agrícola del paisatge de Priorat-Montsant-Siurana, així com la seva nitidesa i legibilitat, la seva riquesa geològica, el model d’assentament de la població i la delimitació del bé de la candidatura. Seguidament, es va programar una trobada amb l’equip de redactors del dossier de candidatura, al llarg de la qual l’avaluador es va interessar, especialment, per la delimitació del bé i altres detalls tècnics i de metodologia de treball. Un dinar a la Foia de Cabassers, que va incloure una trobada amb pagesos i veïns de la zona, i una caminada pel barranc Tancat van servir per cloure la primera jornada en un espai on es fa evident la riquesa de la serra de Montsant com un paisatge cultural amb un ric patrimoni immaterial.

La segona de les jornades va incloure un recorregut per la Cartoixa d’Escaladei, on els representants d’Icomos van ser rebuts per l’arquitecte al capdavant de la seva restauració, Carles Brull, i per responsables de l’Agència Catalana de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Una trobada amb els responsables del Parc Natural de Montsant, una caminada des de la Morera de Montsant a l’ermita de Sant Joan del Codolar i Albarca, i una reunió de treball a Siurana van completar la jornada. A Sant Joan del Codolar, l’avaluador va poder conversar amb l’ermitana Montserrat Domingo, que hi habita des de fa quaranta anys, amb la idea de copsar de primera mà la tradició eremítica centenària de Montsant. Finalment, a Siurana, després d’una visita al poble, li va ser presentat el pla pilot de rehabilitació  integral de la Vilella Alta, en presència de representants d’institucions com el Consell Comarcal del Priorat, la Diputació de Tarragona, l’Observatori del Paisatge i la direcció general de Patrimoni de la Generalitat; ajuntament de la Vilella Alta i institucions implicades en l’impuls d’aquest pla pilot, i en la seva extensió a tots els nuclis urbans de la comarca.

El tercer i últim dia, la visita va començar amb un recorregut per la finca dels Escurçons, entre Falset i Gratallops, amb la idea de posar damunt la taula assumptes d’agroecologia, gestió de l’espai agrari, reglament de paisatge de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat, gestió d'incendis i agricultura de policultiu de petita escala. L’agenda del dia també va incloure un recorregut per les pintures rupestres descobertes a Capçanes, als peus de la serra de Llaberia, com a testimoni patrimonial d’una presència humana que se remunta a uns vuit mil anys abans de Crist.

Una visita a les mines de Bellmunt del Priorat (un complex miner amb activitat acreditada i continuada des de fa milers d’anys) i, finalment, al celler de la Cooperativa Agrícola de Falset-Marçà, per explicar la importància del fet cooperatiu en la realitat de la comarca, amb ballada de jotes inclosa, va posar punt i final a tres dies d’intensa activitat.