Apunts sobre diversificació agrària, paisatge i sostenibilitat al Priorat

Les expectatives generades al voltant de la creació d’un banc de terres al Priorat i la necessitat de donar continuïtat i reforçar el paper del Fòrum agrari de la comarca, van ser dos dels assumptes que es van posar damunt la taula en la jornada “Diversificació agrària, paisatge i sostenibilitat”, celebrada recentment al Consell Comarcal del Priorat. Organitzada pel Parc Natural de Montsant, el Consell Comarcal i l’associació Prioritat, la jornada tenia com a principal objectiu la posada en comú de les diferents iniciatives i accions de dinamització agrària que ara mateix s’impulsen a la comarca i que tenen el desenvolupament sostenible com un dels seus eixos fonamentals.

El president del Parc Natural de Montsant i del Consell Comarcal del Priorat, Jordi Sabaté, va ser l’encarregat d’obrir la jornada. Sabaté va centrar la seva intervenció en les expectatives i perspectives que hi ha avui dia a la comarca pel que fa a la creació d’un banc de terres (acció prioritària del Pla de Gestió de la Candidatura Priorat-Montsant-Siurana), en el marc del Programa Estratègic de Competitivitat Territorial (PECT). Des de fa poques setmanes, el projecte ja té garantit una part de finançament europeu, a càrrec dels fons Feder, per a desenvolupar el seu disseny i creació. La idea, segons va exposar Sabaté, és que “el banc funcioni com una base de dades de propietaris i de finques rústiques i de terres susceptibles de ser aprofitades, d’una banda, i de persones que volen dedicar-se a l’activitat agrícola o augmentar la superfície de les seves explotacions, d’una altra”. En relació al bon funcionament del banc de terres, es va fer esment a la necessitat de crear un clima de confiança entre totes les parts, així com desplegar tot un seguit de serveis complementaris (assessorament agronòmic, econòmic, financer i comercial, per citar alguns exemples) perquè els projectes arribin a bon port.

La jornada va continuar amb la intervenció de Joan Vaqué, de l’associació Prioritat. A banda d’exposar quina és la situació actual de la candidatura de la comarca del Priorat a la Unesco (que serà presentada per l’Estat al Centre del Patrimoni Mundial el febrer de 2018), Vaqué va insistir en la necessitat de seguir treballant per implementar el Pla de gestió de la candidatura, “que és un document tant important per a la Unesco com el dossier que els posem damunt la taula”.

Vaqué va exposar que “fins a la data hem planificat, i ara ha arribat el moment de passar a l’acció, d’executar les accions definides en el Pla de gestió i posar en funcionament els mecanismes previstos, com l’Oficina de Gestió del Paisatge en el marc de la Comissió del Paisatge i la Sostenibilitat”.

Vaqué també va incidir en una iniciativa cabdal, com és el Fòrum agrari. Va recalcar que “cal que ens creiem que el Fòrum agrari, que vam impulsar a la Morera de Montsant fa cosa d’un any, és un espai de trobada necessari perquè, molt sovint, som una comarca on projectes absolutament comuns es desenvolupen de manera completament paral·lela, sense que arribin mai a trobar-se”. “El Fòrum agrari és un espai de comunicació i una eina fonamental per a tots aquells agents (institucions, entitats, empreses, etcètera) que treballen en assumptes de paisatge, agricultura i sostenibilitat a la comarca”, concloïa Vaqué.

La jornada va seguir endavant amb una conferència de Jordi Puig, de l’empresa L’espigall, que va incidir en la necessitat de tenir en consideració el canvi climàtic en la planificació del mosaic agrari comarcal. Puig va centrar-se en els estudis d’aquesta mena que ja s’han dut en altres zones de Catalunya, com és el cas de l’Alt Pirineu i Aran, on s’ha demostrat que el canvi climàtic afectarà significativament l’agricultura, tot fent penetrar de manera evident el clima mediterrani sec cap a les valls més frescals en l’horitzó 2030-2050. Alhora, l’estudi evidencia que en aquesta àrea pirinenca, el rigor dels hiverns serà menor, els dies de gelada es reduiran dràsticament i els estius seran més llargs, calorosos i secs.

Un altre dels assumptes que es va abordar al llarg de la jornada va ser el del cooperativisme, com un instrument absolutament vigent per a la diversificació agrària, la sostenibilitat i la justícia social. Aquest apartat li va correspondre a Anaïs Sastre, de l’Ateneu Cooperatiu del Camp (del qual forma part l’associació Prioritat), que va destacar la possibilitat d’implantar “un model econòmic més inclusiu i sostenible” a partir del cooperativisme i va exposar nombrosos exemples de cooperatives de tota manera i de tots sels sectors que, avui dia, ja estan en marxa arreu del país: de músics, advocats, habitatge, consum, banca ètica, alimentació i un llarg etcètera.

La segona part de la jornada va comptar amb intervencions de representants institucionals de la comarca que impulsen projectes que tenen a veure amb la sostenibilitat, el paisatge i l’agricultura. El primer dels torns de paraula va ser per a Sergi de Lamo, en representació del Parc Tecnològic del Vi (Vitec). De Lamo va exposar el projecte Life de sostenibilitat energètica que actualment ja és en marxa a la comarca, en col·laboració amb la DOQ Priorat i la DO Montsant. Amb aquest projecte, els cellers miren de promoure l’ús sostenible dels recursos al sector vitivinícola, amb la idea d’implementar bones pràctiques reproduïbles en altres regions vitivinícoles d’Espanya i d’Europa.

En aquesta mateixa línia, van prendre la paraula els presidents de la DOQ Priorat i de la DO Montsant, Salustià Álvarez i Pilar Just, respectivament. Álvarez va explicar en què consisteixen les accions que la DOQ Priorat du a terme per posar en valor el paisatge de la denominació, tot remarcant la importància de seguir conscienciant el consumidor dels vins prioratins dels seus elevats costos de producció, amb l’objectiu que els beneficis permetin als productors dur a terme una agricultura respectuosa amb l’entorn i el paisatge. Pilar Just, en nom de la DO Montsant, també va enumenrar quins són els projectes que actualment du a terme aquesta denominació per valoritzar la gestió agrícola i sostenible de les terres.

En la recta final de la jornada, Ricard Baqués, en nom del Consorci de la serra de Llaberia, va explicar en què consisteix el projecte de dinamització de la pastura extensiva amb cabra blanca que ja és en marxa en aquest espai natural. L’èxit d’aquest projecte radica en la col·laboració entre el Consorci de la Serra de Llaberia i els pocs ramaders de cabra blanca que hi ha avui dia a la zona, amb la intenció de protegir aquesta espècie en perill d’extinció, alhora que s’aconsegueixen beneficis de caire econòmic, forestal i social.

L’última intervenció de la jornada va anar a càrrec de Ferran Mestres i Mireia Vilamala, del Parc Natural de Montsant, que van presentar l’estudi que duen a terme sobre la biodiversitat de cultius a la serra de Montsant. Mestres, que és qui ha fet el treball de camp, va explicar com ha catalogat un elevat nombre de varietats d’hortalisses i fruites poc conegudes o en perill de desaparició que encara es conreen en el territori que pertany al Parc Natural. El treball ha permès inventariar varietats de raïm, pomes, peres, carabasses o tomaques poc usuals, que ara s’analitzen en un laboratori amb l’objectiu de determinar fins a quin punt són tan excepcionals biològicament o, fins i tot, si són úniques.

La jornada “Diversificació agrària, paisatge i sostenibilitat” va reunir una cinquantena d’assistents i es va cloure amb un torn de preguntes.