El Consell Comarcal exposa la Carta del Paisatge del Priorat en una reunió de treball sobre planificació i gestió del paisatge

El passat dia 18 es va fer a Olot, a la seu de l’Observatori del Paisatge, una reunió de treball sobre experiències de planificació i gestió del paisatge en l’àmbit local de Catalunya, amb la participació de càrrecs electes i tècnics d’arreu del territori. Des del Priorat s’hi van desplaçar el president i vicepresident del Consell Comarcal i membres de Prioritat per explica tant la Carta del Paisatge com el projecte de candidatura a la UNESCO.

El president del Consell Comarcal del Priorat, Joan Carles Garcia, va exposar l’experiència de la Carta del Paisatge del Priorat. En parlem…

En què va consistir la seva exposició?

Em vaig centrar a explicar que la Carta del paisatge del Priorat no és una casualitat ni un bolet, sinó que és fruit de tota una trajectòria. La nostra Carta s’ha d’entendre com un valor que sorgeix d’una creixent sensibilitat pel nostre entorn i el paisatge, que s’evidencia clarament en un seguit de realitats com han estat el naixement del Parc Natural de Montsant, la constitució del Consorci de la Serra de Llaberia o el fet que els plans comarcals considerin el paisatge com un valor essencial de desenvolupament des de fa una colla d’anys. Per tant, el que jo vaig intentar explicar és que la nostra Carta del paisatge sempre ha volgut anar més enllà del que dicta la legislació estrictament, en entendre que és un motor essencial de la comarca a curt, mitjà i llarg termini. És per això que també vaig insistir a dir que la Carta del paisatge ha de ser vista com una eina pedagògica i de conscienciació ciutadana.

S’han fet grans passes endavant però queda encara molta feina a fer, no?

Evidentment. La Carta del paisatge, com dic, és un procés que no s’atura mai, és una carpeta que sempre està oberta, és com una carrera de fons perquè, en parlar de paisatge, sempre tindràs nous reptes, sorgiran dinàmiques socials que no estaven previstes, hi haurà noves realitats… En definitiva, sempre t’hauràs d’enfrontar a situacions diferents. El paisatge no és una imatge fossilitzada, sinó que és una cosa viva en la qual tots interactuem, i cal que ens ho mirem des d’aquesta perspectiva. De feina a fer, sempre n’hi haurà.

Vistos en aquesta reunió altres casos de Catalunya, quina impressió li queda?

Ja no és una impressió, sinó una certesa: quan l’Observatori del Paisatge parla de les cartes del paisatge més avançades, en tots els sentits, sempre esmenta el cas del Priorat. Nosaltres porten molts anys pensant-hi i, en conseqüència, portem un cert avantatge. En el nostre cas, la Carta del paisatge, a més, és un element clau de la candidatura a Patrimoni Mundial de la Unesco i del que es tracta és que la Comissió de seguiment de la Carta acabi sent també l’ens de gestió de la candidatura. Això és un repte molt gran, si es compara amb altres cartes del paisatge, que tenen objectius menys ambiciosos.

Què perseguia la reunió?

Sobretot, es buscava compartir experiències. La idea no era cap altra que reunir tots aquells territoris que tenen o tirem endavant cartes del paisatge, amb la idea de traslladar a les administracions les dificultats que ens trobem, les inquietuds que tenim, etc. El que també es va posar damunt la taula és la necessitat que les cartes de paisatge parteixin d’una certa convicció per part dels territoris, perquè si no és així, les cartes del paisatge no passen de ser obligacions que no tenen cap mena de sentit. En el nostre cas, jo sí que vaig dir una cosa que a mi em sembla evident: la Carta del paisatge del Priorat no és la carta del Consell Comarcal del Priorat, sinó que ho és de tota la ciutadania. I això salta a la vista quan veus la gran quantitat de compromisos i adhesions d’entitats i persones de tota manera que hi ha al darrera. És la Carta de la comarca.